Alumnes de 2n de Batxillerat a Taizé

16 alumnes de 2n de Batxillerat han gaudit de l’experiència de Taizé

| 11-12-2017

Enguany vaig tenir el goig d’acompanyar 16 alumnes de 2n de Batxillerat a gaudir de l’experiència de Taizé. Taizé és una comunitat de monjos ecumènica situada a França, on s’acull a joves, adults i famílies d’arreu del món i de totes les branques cristianes. El seu gran objectiu, des dels inicis de la creació de la comunitat, és la reconciliació de les diferents branques.

L’experiència es viu en xarxa amb altres escoles de Jesuïtes de Catalunya i també l’escola de Sagrat Cor Diputació. Enguany érem uns 214 alumnes i uns 20 acompanyants (entre monitors i professors), una xifra rècord!

És per això que dimecres 29 de desembre, havent acabat els exàmens trimestrals el dia anterior, vam fer cap a l’escola dels Jesuïtes de Casp per agafar uns autocars que ens van portar a Taizé, després de 10 hores de camí. Vam dormir, cantar, cridar, mirar pel·lícules... Fins que ens vam trobar amb un seguit de casetes senzilles, de fusta, planta baixa, repartides al voltant d’una església també de fusta, planta baixa, amb una il·luminació i una decoració que transmeten caliu.

Un dels puntals de la vida d’aquesta comunitat de monjos i de totes les persones que acullen son les 3 pregàries diàries que celebren. Unes pregàries on la base son uns cants senzills, curts però repetitius, en diferents idiomes. Enmig dels cants que de bon principi impacten per les diferents veus i els solistes, un silenci intens, compartit, immaculat i íntim embolcallava els nostres alumnes i els duia a valorar la necessitat d’aquests espais que tan costa de trobar en la nostra vida quotidiana.

Taizé no funcionaria sense un equip de persones voluntàries que coordinen els serveis als que tots els assistents han de col·laborar. Les tasques poden ser des de netejar les carpes, les diferents sales comuns, els banys, els estris de cuina, tasques de jardineria, muntar el pessebre que aquests dies d’Advent anaven completant a mesura que s’atansava Nadal, servir el menjar, etc.

Tant al matí com a la tarda, els nois i noies es dividien en grups i a partir de diferents activitats compartien les seves vivències i reflexions sobre temes com ara els rols en un grup, el seu moment vital, l’optimisme o pessimisme, les “pedres” que arrosseguen i no els deixen avançar, la vocació, la seva visió sobre la resurrecció, etc. Hem compartit debat, riures, llàgrimes, dubtes i hem acollit i acompanyat tot el que ha sortit dels seus cors (que ha estat molt).

Un dels adjectius més clars que defineixen l’estil de vida que s’hi porta és l’austeritat. Aquest és present en el menjar (de quantitats justes però suficients), les diferents estances (senzilles, funcionals i acollidores), els monjos (humils, amb pocs mitjans tecnològics però feliços), etc.

Al cap de 5 dies intensos, la tornada els havia deixat diferents, s’havien remogut coses, havien redescobert persones o fins i tot a ells mateixos... Van ser 10 hores més que van donar molt de sí. Vam arribar esgotats però molt contents. Dilluns següent ens tornàvem a trobar a l’escola. Però pels passadissos vaig sentir cants de Taizé, a classe vaig veure mirades diferents, somriures còmplices, explicacions amb entusiasme sobre les 3 pregàries diàries davant de cares de sorpresa...

No volem que aquesta essència de Taizé que ha impregnat una mica al Kostka, quedi en no res. És per això que dilluns 22 de gener a les 8.15h els propis alumnes organitzaran una pregària a l’estil Taizé per tal de compartir i reviure l’experiència. Hi esteu tots convidats, us hi esperem!  

 
NEUS SABATÉ
Tutora 3r ESO A
Professora Batxillerat Artístic, Plàstica i Religió
Coordinadora de Pastoral Escola Secundària
Comparteix